Després de l’interessant taula rodona sobre demència i Alzheimer de dijous, aquesta setmana a “L’Aigua Clara” tornem a l’educació, en aquest cas a l’educació física. La setmana que parlàvem de nens grassos i alimentació infantil, un comentari al bloc ens proposava el de l’educació física i l’esport que fan els nens com a possible tema per a “L’Aigua Clara”. Doncs ja hi som.
I com cada setmana comencem amb un parell de preguntes amb ànim de provocar el debat: “Els nostres fills fan l’esport que els convé? Són realment saludables les classes de gimnàstica de l’escola?”.
Digueu-hi la vostra al bloc, i si voleu participar a la taula rodona, normalment els convidats els tanco entre el dilluns i el dimarts, o sigui que encara hi sou a temps. M’agradaria molt que algun participant en el programa no hi fos perquè l’he buscat jo, sinó perquè s’ha ofert per ser-hi. El programa, com sempre, el dijous a les 10 de la nit a EL 9 TV, i repetició el divendres a 2/4 de 12 del migdia i a 2/4 de 4 de la tarda.
La imatge que il·lustra el post l’he capturada d’aquí.
L'aigua clara 
Ei, jo no sóc especialista en el tema, però si els meus company llegeixen la pregunta no els hi agradarà gaire. En tot cas seria si són saludables les classes d’educació física de l’escola? La gimnàstica ha passat a la història. Era allò que feiem a Can Maurici d’apujar i baixar els braços, tipus Eva Nasarre.
Crec que fan molt més que això ara!
Que vagi bé la setmana!
Sí, toni, tens tota la raó del món, i ja ho sé, això que dius. La pregunta està feta amb tota la intenció. Precisament perquè només de començar es pugui qüestionar, si més la pregunta de partida, i es pugui diferenciar la “gimnàstica” d’abans de l'”educació física” d’ara. A veure si algun company mestre d’educació física s’engresca i participa, via bloc o via programa de televisió. Bona setmana.
Hola, he rebut el teu missatge i t’asseguro que si no hi ha res de nou veuré el programa del dijous. Ja et vaig dir que jo no estic fet per aquestes coses de la televisió, però estic convençut que dins els teus contactes hi ha mestres d’educació física que voldran venir al teu programa.
I això de la gimnàstica, cal dir que quan ho vaig llegir em vaig espantar una mica. Ara amb aquest comentari ja ho veig més clar. A veure si amb el programa donem un cop de mà a tots els pares i mares i a la societat en general per tal que sàpiguen diferenciar l’educació física de la gimnàstica (que forma part també de l’educació física, però n’és una petita part), i com et deia l’altre dia, deixa de ser tant mal vista fins i tot per alguns professionals de l’educació.
A reveure!
Són un desastre.
Però la veritat fa temps que ha desaparegut de l’escola i de la nostra societat.
L’alumnat no aprén res, si vols aprendre un esport t’has d’apuntar fora de l’escola.
Als xiquets i xiquetes els tracten com a ximples i els fan fer exercicis infantilitzats.
Finalment, no es dutxa ningú. Apa! vinga educació, vinga brutícia.
Les reformes educatives des de 1990 (Logse) han estat totes un frau dels polítics cap a l’escola.
En educació PSOE + CIU = desastre.
I els altres partits sense reaccionar.
Jordi, em sembla que mo tens idea de quina ha de ser la funció de l’educació física a l’escola, en nens i nenes de fins a 12 anys. Si un nen vol aprendre i practicar un esport hi ha moltes federacions, agrupacions… per fer-ho. L’escola només els pot donar una idea del que els agrada, de com es practiquen, però no obliga a ningú cap a la pràctica d’un esport determinat. L’escola no és un club esportiu, és un centre d’ensenyament.
Hola,
jo diria que hi ha dues classes de MEF (mestres d’EF), els que de l’assignatura en diem Educació Física i els que de l’assignatura en diuen gimnàstica i es queden tan amples. Això que des de fora pot semblar una tonteria o una simple qüestió terminològica en realitat no ho és perquè dir gimnàstica a l’EF és una forma de resignar-se a continuar pensant que és una assignatura “maria” i que com a tal no mereix el nostre esforç com a educadors. Els MEF que reivindiquem la importància de l’EF escolar estem dia a dia en lluita per dignificar-la i la millor manera de fer-ho és trencar aquests tòpics estúpids que ja fa massa temps que duren. El missatge d’en Jordi G. que ha contestat esplèndidament l’Emili és una mostra de la poca informació que té la gent de l’EF escolar. Des de l’administració també s’ha de dir que no s’ajuda com haurien de fer-ho ja que fomenten lleis que treuen hores d’EF a l’escola i a sobre són capaços de construir escoles sense gimnàs en ple segle XXI. Salut
Saludables, saludables… home, aquells profes de gimnàstica de fa trenta anys (que em van fer avorrir la prèctica de l’esport: “los cinco últimos, ¡cinco vueltas más!” – Larrañaga dixit) ja estan jubilats (espero que del tot). El que em sembla que hauria de ser l’educació física és una eina per a convèncer fins els més “ganduls” que val la pena cuidar el cos fent alguna activitat sana, que ens ha de durar tota la vida. Ho és?
Els mestres d’educació física hem de promoure en els nostres alumnes una bona educació física, promovent entre altres coses activitat física variada (circuits motius, jocs, iniciació als esports, …) , facilitant un coneixement del seu cos i potenciant un treball molt important d’hàbits alimentaris i de salut, així com molts valors com ara el respecte, la tolerància i la responsabilitat. Amb tot això crec que és indispensable aquesta àrea pel desenvolupament dels infants de les nostres escoles. De totes maneres penso que com a mínim n’haurien de fer dues hores a la setmana i acompanyar-les amb altre activitat física fora del centre. No aconsello als alumnes que facin més de dues hores diàries d’esport o activitat física de competició.
Com diu en Jordi Roca…això ja fa massa que dura!.
L’Educació Física és l’àrea on més i millor es vivencien els continguts de valors. Més i millor que en qualsevol de les altres àrees curriculars.
Veiem, tractem i formem a diari, a les pistes i gimnasos (els afortunats) situacions de conflictes, de relacions, etc que altres mestres ni poden imaginar inclosos els tutors.
A més els Mestres d’EF volen obrir ventalls de pràctiques físiques (no només esportives, que també).
I encara més. Amb la nova legislació (LOE) veiem que podrem aportar encara més coneixements als nostres alumnes, especialment en el tema de la SALUT (que fins ara era un tema transversal i que ara recau principalment al nostre currículum d’àrea).
Coneixements, actituds, valors, relacions socials, habilitats, cura del cos, pautes de salut, formació esportiva…QUI DONA MÉS?
Ah!.
I res de “gimnàstica” o pati vigilat.
Educació Física amb majúscules!.
I ara una reinvindicació:
Com és possible que es redueixin les hores mínimes de la nostra àrea a la Primària?
No es pot acceptar i més quan institucions mundials proclamen actuacions en contra de l’obessitat infantil per exemple.
Primer de tot, no crec que l’E.F únicament hagi de servir per fer esport i transmetre hàbits saludables, ja que això també es pot fer fora l’escola, com per exemple en la família, clubs esportius … sinó que ha de dotar d’uns molt bons coneixements i experiències en relació al propi cos que serveixin per anar pel món i poder solucionar problemes, i d’un bon abecedari motriu per desenvolupar-se en el món que els envolta. Tot això a partir de l’expressió corporal, jocs, esports…
Per tot això, el que s’ha dit i més, la nostra àrea ha de ser imprescindible en l’educació dels nens/es ja que a part de complir com totes les altres (resol problemes) permet treballar de manera directe els valors que tan manquen en la nostra societat.
Només falta reflexionar si s’ha de donar més importància en la resolució de problemes conceptuals o motrius i en el treball de valors per augmentar les hores de l’E.F.
L’Educació física aporta moltes coses que la gent desconeix dins l’àmbit de l’educació. Només ets conscient d’aquest fet si has realitzat alguna sessió d’educació física. Dins aquesta àrea, aquest mestre/a especialista pot arribar a conèixer aspecte indetectables dins l’aula i moltes vegades sorprenents. Per desgràcia moltíssima gent desconeix la feina que estem portant a terme. De tant en tant és bo rebre un copet a l’esquena encara que sigui dins del mateix sector.