Aquest dijous, segon programa de “L’Aigua Clara”. Com sempre, partim d’un interrogant: “Ens hem de preocupar que els nostres fills mirin cada vegada menys la tele?”.
La nostra és una generació de patates de sofà, de nens que han crescut amb la tele al menjador de casa. De pares preocupats perquè sentien a dir que els fills es passaven massa hores davant la tele, davant un artilugi al qual els savis van batejar com “la caixa tonta”. Poca cosa de bo se’n devia poder treure…
Doncs bé, les estadístiques apunten que els fills adolescents, i més petits i tot, miren cada vegada menys la tele! Per llegir els clàssics? Per entrar en interessant conversa amb els pares (i les mares)? Decididament, no. Les estones d’oci dels adolescents s’han diversificat cap a altres àmbits més relacionats amb les anomenades noves tecnologies, que per a ells no en tenen res de noves, són les de “tota la vida”: videojocs, play-station, wii, messenger, xat, mòbil…
És encara més nociu que la pobra “caixa tonta” aquest nou oci? S’han de preocupar els pares que han crescut amb la “caixa tonta”? Podem parlar realment, més que de “noves tecnologies”, de “noves addiccions”? Hi ha un punt just en aquest nou consum adolescent? Poden controlar-ho els pares? S’imaginen un pare “hacker” intentant esbrinar com passa el temps lliure davant la pantalla del PC o del mòbil el seu fill o filla? Aquests i alguns altres interrogants els plantejarem dijous a “L’Aigua Clara”, a les 10 del vespre a EL 9 TV.
La imatge que il·lustra el post ha estat capturada de la web calorielab.com.
L'aigua clara 